VIU EL RIU: «Només un 2% de l'aigua de la canonada del Ter s'aprofita per beure»

ENTRE TOTS HEM PLANTAT EL FUTUR

Us volia agraïr personalment la implicació i dedicació que heu tingut en aquest projecte, sense vosaltres no hauria estat possible.
També volia compartir el sentiment que vaig tenir el diumenge al vespre, després de ser conscient que una cosa que hem organitzat entre tantes entitats i tants persones entregades amb el projecte, ha tingut l'èxit i l'impacte en la societat que hem vist aquests dies.
El millor reconeixement que podiem tenir tots, és el que vam rebre dels milers i milers de participants el dia 30, quan amb aquella il·lusió demanaven els "seus" arbres i els plantaven acompanyats de diverses generacions d'una mateixa família, d'un mateix poble. Difícilment oblidaré tots aquests mesos de treball intens. Ara sí que ho podem dir ben fort, ENTRE TOTS HEM PLANTAT EL FUTUR.
Moltes gràcies altre cop.Una forta abraçada. Salut i arbres!

Adrià Valls Sellés
Àrea de Gestió del Territori Fundació Territori i Paisatge

11 d’abril 2008

«Només un 2% de l'aigua de la canonada del Ter s'aprofita per beure»

Unes 3oo persones ens vàrem manifestar al pont del Pasteral per protestar pe r la "fugida" d'aigua del Ter cap a Barcelona.
De fet la protesta era per la manca de cabal ecològic del Pasteral fins la desembocadura del Ter.
Som solidaris amb tothom, també .amb nosaltres mateixos.
Si sobra aigua, repartim-la. Si anem justos, parlem-ne. Si ens en manca, ho sento molt, però primer soc jo.
I no per ser el més petit tinc menys drets.
I ara una altra protesta: una quinzena de veins d'Amer a la manifestació son molt pocs, massa pocs, pels més de sis km. de Ter que limiten el nostre municipi. La manifestació anava, també de SALVEM EL TER

PROPERES ACTIVITATS PROJECTE RIUS A AMER

7 DE JUNY DE 2008

FEM DISSABTE

AJORNAT!!!!!!!!!!!

PROPOSTA DE JORNADA DE CONSCIENCIACIÓ AMBIENTAL

Un dels resultats més evidents de la freqüentació humana dels ecosistemes fluvials és la brossa que, gairebé sempre, es troba en les riberes dels rius. Llaunes de beguda, papers, plàstics diversos, pneumàtics, ferralla, runa i restes orgàniques, son alguns dels elements que s’han fet habituals en els nostres rius.
Hi ha casos en què els materials abocats no representen un perill per l’ecosistema, però sí que provoquen un efecte visual molt negatiu, com és el cas dels papers, les fustes, la runa, etc.. Ara bé, en moltes ocasions els materials que trobem poden suposar un perill per als organismes del riu, ja sigui perquè es tracta de materials contaminants (piles, olis de cotxe, productes quimics, pneumàtics), perquè la seva presència pot ferir els organismes (vidres, ferralla, plàstics), o perquè causen perjudicis indirectes al medi, com ara els vidres que poden provocar incendis.

L’activitat que es planteja és una neteja coordinada i col·lectiva de diferents trams de riu a Catalunya per tal d’extreure de la zona la brossa que es trobarà, ja sigui dins la llera del riu o a la zona de ribera, amb l’objectiu de:
Fer pública la situació i l’estat de conservació dels rius i riberes sobre els que s’actuarà.
Fomentar la consciència ciutadana respecte la conservació els rius i els entorns fluvials.
Netejar i condicionar els entorns naturals en els que s’actuarà.

Es proposa fer una jornada coordinada de neteja de rius i riberes en la qual participin conjuntament els grups de voluntaris del Projecte Rius i la ciutadania en general. La jornada es plantejarà com un taller d’educació ambiental on s’explicaran els objectius de la jornada per als participants, el protocol de seguretat, l’efecte dels residus i contaminants en els ecosistemes aquàtics i una passejada per la Riera on, a mesura que s’avanci, s’anirà recollint tota aquella brossa que es vagi trobant.

Aquest acte té un marcat caràcter d’esdeveniment de conscienciació ambiental, per la qual cosa es pretén que es dugui a terme de manera simultània a diferents poblacions de tota la geografia catalana.

Cal donar gran ressò a la proposta, que ajudi a mostrar el to de denúncia que l’acte du implícit.
RESERVEU LA DATA!

PROJECTE RIUS

Activitats

El Fem dissabte ja s'acosta Després de l'èxit de l'edició de l'any passat, el Fem Dissabte torna el proper 7 de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, amb més energia que mai per tal de mobilitzar-nos per preservar els nostre espais fluvials nets i en bon estat.A l'edició de 2008 seran 18 els municipis on es realitzarà aquesta activitat a la que us convidem a participar. Si bé és cert que les darreres setmanes han estat moltes les persones interessades en organitzar l'activitat als seus respectius municipis, ens hem estimat més concentrar-ho a menys viles i poder, així, garantir-ne una millor i més òptima organització i coordinació.Pitgeu aquí per veure els municipis on es realitzarà el Fem dissabte, així com l'hora, el punt de trobada i un plànol de la seva localització.Per tal de garantir un bon funcionament del Fem Dissabte, us agrairíem que confirméssiu la vostra assistència en algun dels municipis al correu grups@projecterius.org o al telèfon 93 421 32 16.Gràcies i ens veiem el 7 de juny, tot Fent Dissabte!

ACOSTAR LA GENT AL RIU

En l'entrevista feta a Jesús Soler, president del Grup de defensa del Ter, per l'Espiadimonis (revista del Projecte Rius), hi llegim un final que m'ha agradat i el reprodueixo aquí:
"... Viure d'acord amb la terra i amb l'entorn, amb harmonia, és l'únic que pot fer feliç.
El que es fa des del Projecte Rius d'adoptar un tram de riu, estimar-lo i adonar-se de l'espectacle de la natura a prop dels rius és genial.
I sí que existeix la felicitat.. Està feta de 'felicitadetes' i en podeu trobar moltes, amagades rere cada fulla de vern, sota cada còdol o espurnejant al mig del corrent del riu... Descobrir això dóna més felicitat que tota la parafernàlia de la societat de consum.
Quan la gent estima l'entorn es dóna el primer pas cap el canvi"

PER A PODER FER UN LLIBRE CAL PLANTAR MOLTS ARBRES COM AQUEST

Viatger escolta:

Sóc la taula del teu bressol,
la fusta de la teva barca,
la superfície de la teva taula,
la porta de la teva casa.
Sóc el mànec de la teva eina,
el bastó de la teva vellesa.
Sóc el fruit que et regala i et nodreix,
l’ombra benefactora que t’aixopluga de la cremor de l’estiu,
el refugi amable dels ocells que alegren amb el seu cant les teves hores i netegen d’insectes els teus camps.
Sóc la bellesa del paisatge,
l’encant de l’hort,
el senyal de la muntanya.
El marge del camí...
Sóc la llenya que t’escalfa els dies d’hivern,
el perfum que et regala i embalsama l’aire a tota hora,
la salut del teu cos i l’alegria de la teva ànima.
Per últim, sóc la fusta del teu taüt.
Per tot això,
viatger que em contemples,
tu que em vares plantar amb la teva mà
i que potsparlar-me com un fill teu
o que m’has contemplat tantes vegades,
mira’m bé, però ...
no em facis mal.
Rabindranath Tagore

LA RIERA

“La Riera”.
Així és com l'anomenem la gent d'Amer.En el primer document escrit que trobem (840) s'escriu Amera (Fluvium Amera); al 860 el veiem escrit Fluvium Ameria, al 946 com a Fluvium Ameria i al 946 el trobem amb la forma Ameira i, al 949 el nom del riu s'havia estès per tota la vall: ballis Amera.El nom pot provenir de llac fluvial donat que la vall d'Amer es tanca en la seva part inferior per una gola del riu a l'alçada de Cal Sant Pare, que antigament va ser molt més estreta i elevada que avui, ja que la vall era molt més profunda, ja que aquest s'ha reomplert de terres d'al·luvió i aquella ha estat eixamplada, enfondida i menjada per l'erosió de les aigües. És lògic suposar que antigament fos un llac fluvial a l'estil del de Baviera anomenat llac Amer. Fixem-nos també en el nom de Palatiolum de Merlach l'any 860. Dona credibilitat la hipòtesis d'un nom preromà de riu o llac, portat pels celtes de les riberes del Danubi i del Rin en les vingudes que varen indoeuropitzar el nostre país entre els anys 800 i 400 abans de Crist i, conservat pels successius habitants de la comarca fins els nostres dies.

No sabem qui, com, quant o perquè es va canviar el nom d'Amera per Brugent en els mapes "oficials" moderns. El cas és que ja ens l'han "encolomat"
Tant se val. El que si és cert, és que no ens posem d’acord ni amb el nom ni en el lloc de naixement.
Segons una enquesta realitzada per Joan Arnau a persones de Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles i d’Amer, la gran majoria a Sant Feliu i les Planes van contestar dient que el nom del riu és el Brugent i que neix a la font Grossa, prop de la casa anomenada Riubrugent. A Amer, però, consideren que el nom del riu és riera d’Amer i en quant al naixement es reparteix a parts iguals entre la font Grossa i Coll de Vas. El cas és que quasi tothom anomena riu Brugent a partir de Sant Feliu fins arribar al terme entre les Planes i Amer, on pren el nom de riera d’Amer.
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana “el riu Brugent (o el Rebrugent o riera d’Amer) és un riu de la Serralada Transversal, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca al terme d’Amer (Selva), al peu de l’actual presa del Pasteral; neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) i drena la vall d’Hostoles, que segueix una gran falla”. Cal dir que aquesta gran falla rep el nom de falla d’Amer i que la vall és també la vall d’Amer (949).

El fons de la vall és emplenat per un corrent basàltic. Aquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Vas; l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important. Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant oriental de les Guilleries, el qual, per erosió regressiva, havia anat excavant el seu curs a través de la Serralada Prelitoral fins a capturar, ja a la plana de Vic, l’alt Ter, desviant-lo a Manlleu del seu propi curs vers l’actual Congost.La vall d’Hostoles o vall d’Amer (o vall del Brugent, o riera d’Amer) és una vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana solcada pel riu Brugent o riera d’Amer. Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la Conca del Fluvià, amb la plana d’en Vas, part de la fossa tectònica d’Olot. La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès (W), el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada prelitoral (SW), i el horst de la baixa Garrotxa: serres del Corb, Finestres i de Rocacorba (E). La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana, però d’edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa. Això originà una activitat volcànica que aplanà la vall reblint-ne les fondalades amb laves basàltiques. Els ecos d’aquest vulcanisme persistiren fins al segle XVI. La fondària de la vall (de 180 a 500 m alt, amb contrast amb el 1000-1150 del Cabrerès immediat) l’arrecera dels vents del nord.

RIERA D'AMER

RIERA D’AMER Brugent del Ter
Llargada 23.6 km
Altitud del naixement 800 m
Cabal mitjà ? m³/s
Àrea conca 102.2 km2
Naixement Serra del Corb Sant Feliu de Pallerols
Desembocadura Ter a Amer
Territoris de la conca Garrotxa i La Selva
El Brugent és un riu de les comarques de La Selva i La Garrotxa, és afluent del riu Ter per l'esquerra. La seva conca s'exten bàsicament pels municipis de Sant Feliu de Pallerols, Les Planes d'Hostoles i Amer i queda enmarcada entre les estribacions més orientals de la serralada de Collsacabra i la vessant occidental de la cadena muntanyosa que conformen la Serra de les Medes i els Cingles de Sant Roc. Com a afluent destaca per ser el primer en desembocar en el riu Ter dins del seu curs baix i de ser un del més importants en aportació hídrica.

VIU EL RIU

PLANTEM EL FUTUR